Menorca perd en set mesos més de divuit tones de fruita i verdura

El passat 31 d’agost es va presentar un treball inèdit que s’està portant a terme sobre pèrdues alimentàries d’horticultura a Menorca i un receptari de cuina de conservació

Ciutadella, 31 d’agost: Atendre el problema del malbaratament alimentari és un dels elements protagonistes dels 17 Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) de l’Organització de les Nacions Unides (ONU), que 193 països van adoptar el setembre de 2015 per transformar el món i precisament, una de les causes principals de pèrdues d’aliments, és la imposició d’estàndards de qualitat sobre els productes agroalimentaris, independentment de la seva comestibilitat. De fet, al voltant del 14% dels aliments en tot el món es perd des de la seva producció abans d’arribar al nivell minorista, amb un nivell de pèrdues generalment més elevat en les fruites i hortalisses. A nivell mundial, el malbaratament alimentari es creu que és una tercera part dels aliments que es produeixen. Això a Menorca suposaria 12.000 tones d’aliments cada any però per tal d’intentar reduir aquest excedent alimentari, des de l’Associació Leader s’ha volgut finançar un treball per obtenir informació real que ha liderat la nutricionista Noemí Garcia amb la col·laboració del gastrònom Pep Pelfort i la consultora Anna Pasquina.

Tal i com ha explicat el gerent de l’Associació Leader, Gonçal Seguí, el projecte “Lluita contra el malbaratament alimentari, una acció cooperativista”, finançat amb fons FEADER en el marc del Programa de Desenvolupament Rural de les Illes Balears que va començar al gener d’aquest any i s’acabarà al mes de desembre, s’ha estat fent un recull de dades a partir d’un mostreig format per una desena de productors d’horta de Menorca que en total ocupen una extensió aproximada de tretze hectàrees i que de manera voluntària, subministren setmanalment o mensualment, informació sobre les pèrdues que es produeixen en fruita i verdura. L’objectiu ha estat poder obtenir dades de les pèrdues alimentàries que es produeixen al llarg de l’any en aquests productes i poder-les analitzar per tal d’establir eines i estratègies per poder fer front a aquest malbaratament alimentari i per l’altre, poder donar compte d’aquest problema a la societat i a les administracions públiques. “Es tractava de portar a terme un treball inèdit a la nostra illa ja que fins ara no s’havien recollit dades en origen, sinó que s’havia posat només el focus a l’àmbit de la comercialització” ha explicat Noemí Garcia durant la presentació

El treball encara no ha finalitzat però les dades obtingudes després dels primers set mesos fins ara superen les divuit tones de pèrdua alimentaria, en la línia de les dades publicades el 2019 per la FAO quan afirmava que al voltant del 14% dels aliments en tot el món es perd des de la seva producció abans d’arribar al nivell minorista, amb un nivell de pèrdues generalment més elevat en les fruites i hortalisses. A final d’any es presentaran les dades definitives d’aquest treball que segons els autors, hauria de poder servir per establir les bases per poder realitzar un treball més exhaustiu ja que el recull que s’ha fet no deixa de ser limitat però que en qualsevol cas, serveix per poder accentuar forats de coneixement, poc valorats, però d’una gran importància per l’impacte social que se’n deriva tal com ha explicat Garcia. “Per posar alguns exemples estaríem parlant de cinc mil quilos de síndria perdudes, de mil de coliflor, de quatre mil vuit-cents de meló o de dos mil vuit-cents de col romanesco per veure la magnitud d’aquesta pèrdua i pensar en quantes famílies es podrien alimentar” comentava la nutricionista Noemí Garcia.

En quant a les causes d’aquests pèrdues, els autors del treball han explicat que poden ser diverses, des de climàtiques (recentment hem viscut un episodi de tempestes i calamarsada que han malmès una part important de les collites) a una mala planificació o fins i tot per plagues. Tot i això, una de les causes recurrents que mencionen els productors és l’incompliment dels estàndards de qualitat imposats socialment sobre la forma, la mida, el pes i el color de les fruites i verdures que provoca que les collites es considerin “lletges” i s’acabin perdent tot i ser encara aprofitables.

Cuina de Conservació

Una de les accions paral·leles a aquest treball de recopilació de dades de malbaratament al camp de Menorca i previst dins aquest projecte de Lluita contra el Malbaratament Alimentari ha consistit en l’edició en paper i en digital d’un receptari de cuina de conservació amb la intenció d’aprofitar i conservar aliments excedents en funció de la temporada de producció d’horta de Menorca i com a eina per lluitar contra el malbaratament alimentari. La consultora Anna Pasquina s’ha encarregat de l’edició d’aquest llibret en format butxaca que inclou dotze receptes repartides al llarg dels dotze mesos de l’any. “Per cada mes de l’any, es presenten els productes d’horta de temporada i d’entre ells, s’ha escollit un que podria ser el que té més excedent”. El llibret de Cuina de Conservació, del que s’han imprès 1.000 exemplars que es distribuiran gratuïtament a centres educatius i espais comercials, es descriu un mètode de conservació clàssic i casolà adequat per aquell producte escollit i es presenta la recepta específica que ajudaria a conservar el producte en el moment de màxim excedent per ser consumit en una altra època de l’any. “Per exemple, al gener hi ha excedent de pomes. Es presenta el mètode de compota i la recepta de compota de poma. A l’agost, el producte excedent és el pebre i es presenta la maceració en oli. Es descriu la recepta d’aprofitament de pebres al forn macerats en oli, on després de coure’ls al forn, pelar-los i extreure el peduncle i llavors, es posa en pots de vidre amb capes d’oli verge” ha explicat Pasquina. Al final del llibret s’ha inclòs una taula de doble entrada on s’indiquen els aliments d’horta que poden ser tractats per cada mètode de conservació.

Tant de la descripció de les receptes s’ha encarregat la nutricionista Noemí Garcia amb l’assessorament del cuiner i gastrònom Pep Pelfort, que ha destacat que la cuina de conservació té molt a veure amb els orígens de la cuina mediterrània marcada per l’escassetat i l’aprofitament dels aliments però que la cuina de conserva, permet obrir-se a nous aliments. “La conserva converteix els productes frescos en d’altres diferents amb nous valors gastronòmics. El tomàtic sec o els bolets secs, per exemple, es converteixen en condiments que donen molt de sabor als plats i per tant, no hem de veure la cuina de conservació com posar el producte en un pot de vidre al nostre rebost sino l’obtenció d’uns nous productes” ha explicat.

Categories: Desenvolupament rural